El jaciment de Torre Llauder (Mataró)

(continuació)

L'accés a l'àrea residencial probablement es feia des del cantó sud del peristil o porxo amb pati ajardinat al centre (viridarium). Al voltant d'ell es recollien les habitacions nobles. Vers un passadís emmossaïat s'anava a una sala distribuïdora, l'atri, que té una bassa ornamental (en aquest cas l'impluvium no recollia l'aigua de la pluja que pogués caure de les vessants del sostre de l'atri, no hi havia cap cisterna soterrada que facilités el seu emmagatzematge). A l'entorn d'aquest atri s'obrien diverses habitacions de les quals no coneixem la seva funció exacta. Una d'elles destaca per estar sobreelevada. Sota aquesta mateixa sala hi ha un hipocauste inacabat amb el qual es pretenia donar calefacció a la sala. Així és possible que fos una de les sales principals de la vil·la, que serviria per a recepció d'hostes. En Marià Ribas li donà el nom de tablinium corresponent a aquesta funció de recepció. Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana li donen el nom de triclinium, o siga, de menjador, que també se li atribuïa la funció de recepció de convidats. Posteriorment aquesta mateixa sala canvia lleument d'estructura, afegint-se-li una exedra. Això va fer creure a Marià Ribas que durant el baix imperi es convertí en església paleocristiana, però l'absència d'una necròpoli al seu voltant i la moda palatina baix imperial de construir sales absidiades, han fet descartar aquesta funcionalitat religiosa. Hom creu que, durant el baix imperi, la vil·la deixà de ser una casa residencial, centrant-se més en la funció productiva, i restant aquesta sala absidiada com únic testimoni senyorial. Per l'àrea nord del peristil s'accedia als banys termals (balneae) i latrines de la vil·la. Els banys tenien una disposició lineal. És a dir, anaven de sud a nord, del frigidarium (sala de la piscina freda) s'anava al tepidarium (sala intermèdia, més atemperada), per anar finalment al caldarium (sala de piscina d'aigua calenta). Sota el tepidarium i el caldarium havia un hipocauste o forn que escalfava aquestes habitacions. Al costat dels banys hi haurien les latrines en forma d' "U", que desguassaven les aigües residuals a una claveguera provinent de la piscina d'aigua freda, i que alhora dirigia les seves aigües en direcció al torrent de la Gatassa. A l'altre cantó de la sala de la piscina d'aigua freda es va trobar un altre hipocauste, encara que no se sap si servia per aquest grup termal, o bé tenia un altre servei no aclarit hores d'ara. Ara bé, si fos una estructura relacionable amb els banys no deixaria de ser un fet insòlit, no habitual en la disposició normalitzada de les termes domèstiques.
Quant a les estructures aparegudes més enllà de l'atri en direcció sud-oest, poca cosa sabem. Marta Prevosti creu que hi havia una altre gran pati que separaria la part residencial de la de serveis i usos agrícoles, creant-se una simetria estructural de tot l'edifici.
D'entre els materials solts trobats als entorns de la vil·la romana destaca una làpida que estava encastada en un mur de Can Tuñí. En ella es parla de Gaius Màrius Emilià un ciutadà de Barcino que obtingué notoris càrrecs públics. Marta Prevosti proposa que aquest personatge de la primera meitat del segle II dC., era possiblement propietari de la vil·la en aquells moments.
Era acostumat que els habitants d'una vil·la en morir, fossin enterrats en els voltants de la propietat, fins i tot, a les vores de la Via Augusta, que, en el cas de Torre Llauder, aquesta passava a mig quilòmetre vers el nord-oest. Fins ara s'han trobat quatre àrees funeràries prop de Torre Llauder. Una a l'actual carrer Serra Ràfols (baix imperial), una altra a la zona de l'antic Molí d'en Llauder al costat del Camí del Mig, una tercera a la Bóvila, i el prou conegut Mausoleu del carrer Matheu fent cruïlla amb el Camí del Mig. No sabem si totes quatre varen pertànyer a la vil·la, però donada la proximitat és possible que més d'una hi correspongués.