El jaciment de Torre Llauder (Mataró)

(continuació)

La vil·la romana

És una de les vil·les més sumptuoses i grans del Maresme, altres equiparables en quanta a magnificència són: la vil·la de Cal Ros de les Cabres a Ocata (El Masnou) i la de la Gran Via de Premià de Mar. Com a altres vil·les suburbanes de l'antiga Iluro també coneixem la vil·la de Can Rafart i la dels Caputxins, a tall d'exemple. Així la vil·la de Torre Llauder no és un cas aïllat sinó que n'hi haurien altres de semblants en El Maresme.

La vil·la passà per vàries fases d'ocupació, però l'estructura restaurada, avui en dia visitable, és la que data de l'època Severa (finals del segle II i inicis del III dC.). Com dèiem, una vil·la es composa bàsicament de dues parts, la residencial (pars urbana) i la de treball agrícola i industrial (pars rustica). El que és la part residencial la trobem bastant ben representada, encara que no totalment, fins i tot, s'ha pogut veure etapes d'ocupació a través de les excavacions realitzades al lloc. En canvi l'àrea rústega i industrial té uns testimonis pobres i parcials, i no perquè en manquessin, ans al contrari, o bé no s'han conservat massa, o bé, van més enllà dels contorns actuals, i per tant, ja destruïts. Així no coneixem les relacions cronològiques d'ambdues parts de la vil·la.
Sabem que en el període republicà (vers la segons meitat del segle I aC.) tingué tres forns productius d'àmfora vinària, i que per tant, existia una explotació de vinya en els contorns, i que a més a més, segons la quantitat d'àmfores produïdes, es deuria fer un envasament d'una important quantitat de vi que potser implicava al d'altres productors de la zona. En un moment no determinat també existí una indústria òssia (agulles, espàtules, daus, botons, etc.), a més de l'existència de quatre forns de vidre que feien vidre pla, vasos, ampolles... També hi havia una zona de dòlies destruïdes al 1970 que correspondria a l'espai de magatzems. Bàsicament la part rústega de la vil·la devia estar vers l'àrea nord-est, en direcció el torrent de la Gatassa.
Quant a la part residencial, aquesta va patir diverses remodelacions al llarg del temps. En un moment de la segona meitat del segle I aC. on ara s'aixeca l'àrea noble hi hauria l'àrea de cocció amb quatre forns, tres d'àmfores (com ja hem esmentat) i una altre que potser seria per reïna per a impermeabilitzar les àmfores. No es coneix on s'ubicava la part noble de la vil·la en aquest període si és que existí. Ja en l'era augustiana, més en concret, entre el 15 aC. i el canvi d'Era, es construeix l'àrea noble en el lloc que actualment coneixem com a tal, els accessos eren diferents i la sala distribuïdora encara no tenia l'impluvium, també es construïren els banys de la casa. En època Severa es fa una remodelació de l'àrea, s'embelleix la casa, la sala distribuïdora es converteix en un atri amb impluvi, les habitacions es remodelen perquè creïn un equilibri simètric, els seus terres s'emmossaïen, es posen aplacats de marbre i estucs pintats a les parets, sembla el moment de màxim esplendor de la vil·la, en quan a lloc residencial. Ja en el baix imperi hi ha tot un seguit de canvis en l'ús de les sales nobles, només es conserva una com a lloc noble, remodelant-la, afegint-hi un absis. La resta d'habitacions s'empren per ús agrícola. Una de les sales s'utilitza com a "horreum" o magatzem de dòlies, i una altra hi instal·laren dos dipòsits i al peristil un altre dipòsit, destruint part dels mosaics. En època alto medieval hi ha traces d'ocupació de la vil·la, es trobaren fosses que trenquen mosaics, i que hom considera que servirien com a sitges per emmagatzemar aliments en un primer moment, i més tard, un cop en desús, per abocar-hi escombraries. Posteriorment quan la vil·la quedà colgada de terres d'ús agrícola, es feren unes fosses de dimensions regulars que trencaren els mosaics a fi que poguessin arrelar els arbres o vinyes plantades.