Situació

Torre Llauder es troba actualment a l'àrea urbana de Mataró, entre els carrers Roma, Sant Cugat, Sant Valentí i l'avinguda del President Companys, dins el Pla d'en Boet, a pocs metres del Camí Ral en direcció Barcelona i encarat vers mar, que està a mig quilòmetre. Hores d'ara es troba protegit per uns murs de contenció de formigó força monumentals que conformen el Clos Arqueològic. Dins aquests murs es troba una part del jaciment que s'estenia més enllà dels actuals límits. El que quedà fora d'aquest clos és destruït o cobert per terres com és el cas de les estructures que es troben al cantó sud-est del jaciment, on ara hi ha la Pollancreda.
El jaciment es va localitzar l'any 1961 i a l'any 1964 es va declarar el lloc com Monument Historicoartístic d'interès nacional. Paulatinament el jaciment es va anar deteriorant i espoliant greument,  fins que a l'any 1978 s'emprenen les tasques per tal de subsanar aquest fet. Així a l'any 1980 s'inaugura el Clos que actualment coneixíem. Posteriorment es feu una restauració de les restes més ben conservades i significatives del jaciment a fi de facilitar una millor comprensió de les restes als seus visitants.

Antecedents

El jaciment arqueològic que actualment es conserva es va trobar als horts de la casa senyorívola dels Llauder del segle XVIII, on prèviament hi havia una torre de guaita del segle XVI que els Llauder incorporaren al nou edifici. Can Llauder formava un veïnat de cases rurals que eren Can Tuñí, Can Mauri, Can Boet i Can Caldes. Totes aquestes cases foren enderrocades l'any 1970 a fi de reurbanitzar el Pla d'en Boet, malgrat que la torre i la casa Llauder estaven en l'inventari de Protecció de Patrimoni Cultural Europeu.
Ja en el segle XIV es coneixia el potencial arqueològic del veïnat de les cases Llauder, Tuñí, Mauri, Caldes i Boet. Successivament en els segles XVIII, XIX i XX s'anaren desgranant notícies, moltes vegades repetitives, del que es trobava en aquell paratge. Era una zona d'atenció per als erudits, que fins i tot intervingueren arqueològicament la zona, com és el cas de la troballa del mosaic de la Palmera davant can Tuñí a inicis del segle XIX que es tingué ocasió de re-excavar l'any 1989. Els cronistes esmentaven l'existència de clavegueres, mosaics, la làpida de Can Tuñí, restes de murs, ceràmiques, monedes, caps escultòrics, capitells, cornises, etc. Els estudiosos més destacats parlaren de l'àrea : Jeroni Pujades (1601), Baltasar Pi (1737), Jaume Matas (1777), Zamora (1787), Alexandre Laborde (1806), Cean Bermúdez (1832),  l'anònim "Mataró a trozos" (1860), Pare Rius (1866), Hübner (1869), Pellicer (1887), Albertini (1812), Marià Ribas (1928, 1934 i 1952), entre d'altres.
No és fins l'any 1961 que Ribas descobreix on s'ubica el jaciment, font de tantes troballes soltes fins llavors. Es tractava d'una vil·la romana suburbana (és a dir, propera a l'àrea urbana de l'antiga Iluro). Es començà a descobrir la part noble o residencial de la vil·la (la pars urbana). En una segona etapa de les excavacions, vers l'any 1969, es va descobrint la part rural de la vil·la (pars rustica) i a més s'intenta delimitar el perímetre total. Ja a la dècada dels vuitanta, un cop realitzat el Clos Arqueològic, es reprèn l'excavació de la pars urbana, a fi de procedir, tot seguit, a la restauració dels mosaics.
 
El Clos Arqueològic de Torre Llauder
La masia de Can Llauder, poc abans del seu enderroc.
Planta de les restes conegudes de la vil·la de Torre Llauder
Retrat funerari trobat a Torre Llauder
Vista aèria del conjunt central de la vil·la
pàg. 1  2  3  4