La via romana de Parpers

(continuació)

Joan Francesc Clariana creu que la via anava a parar directament a Iluro, que es devia fundar a l'entorn de l'època de construcció de la via. En canvi Oriol Olesti creu que la via no anava a parar a Iluro, sinó que en el punt d'encreuament amb el camí dels Contrabandistes, i es dirigiria vers l'oppidum de Burriac. Marià Ribas, en canvi, embrancava la via Sèrgia amb la via Augusta pel punt de can Vilalta, on també es va trobar un mil·liari de la via Augusta (un mil·liari servia de senyalitzador de mil passes, així com feia propaganda de qui va construir el camí). Aquesta darrera tesi es poc probable, ja que la via Augusta és de construcció posterior, en concret, un segle després.
El sistema viari romà era un factor romanitzador important. En el cas del Maresme, s'aprofitaren vies més antigues per a tals efectes, usant el camí dels Contrabandistes que se'l suposa d'origen ibèric, doncs aquest va discorrent sempre prop de diversos oppidums del litoral maresmenc (Mas Boscà, Cadira del Bisbe, Burriac, Montpalau) i obviant les ciutats romanes. Aquesta via en període republicà es va romanitzar, es trobaren possibles restes de mil·liaris a l'àrea entre Valldeix i Llavaneres. La via Augusta del litoral era un desdoblament de la que passava per l'interior (el Vallès) i es feu en un moment en què s'erigeix la colònia de Barcino i facilitaria les comunicacions d'aquesta ciutat amb Baetulo, Iluro i Blanda, a més a més de les vil·les romanes que es desgranaven a les rodalies d'aquest camí. Probablement existiren també altres camins, com és el camí d'Agell, el camí de Rupit, el de Traià, el de la necròpoli Robert. Així doncs, hi havia una alta densitat de camins que tant comunicaven de nord a sud de la franja litoral com de la costa a l'interior. La via de Parpers, a més d'incidir en la romanització del territori, també actuaria com a factor de dinamització econòmica, de transport de mercaderies d'un punt a l'altre, especialment de l'interior vers la costa, lloc on s'embarcarien els productes agrícoles, especialment el vi durant el segle I dC.