Introducció: El procés de romanització del Maresme

Sabem que el territori Maresmenc a la segona meitat del segle I aC., en període tardorrepublicà, era un territori perfectament romanitzat, ja estava totalment imbricat en l'economia del territori romà. Era un centre de producció vinària, amb molts tallers de producció amfòrica i per tant d'aglutinació del conreu de la vinya. Aquest vi tenia un mercat que es consolidà molt ràpidament vers la Gàl·lia i el límit Germànic. En el territori de la plana maresmenca començaven a edificar-se les vil·les que lentament augmentarien de nombre de forma que ja en el segle II dC. va ser el període més ric i opulent de desenvolupament d'aquestes. I a més s'estaven erigint i modelant les ciutats que acabarien d'arrodonir l'adaptació a la manera de viure romana. Era un fet meritori que des del desembarcament de les tropes romanes a Empúries el 218 aC. fins a la primera meitat del segle I aC. s'hagués anat desenvolupant tant ràpidament aquesta assimilació de la nova cultura romana en la població indígena. Aquesta població indígena, ibèrica, havia viscut en poblats de la Serralada Litoral en un sistema de vida molt diferent del que aportava el món romà. El cas del ibers de la nostra comarca, els laietans, possiblement poques resistències varen oferir, afavorint la seva inicial i ràpida integració, a la qual hi hauria contribuït la fundació de l'assentament romà-republicà de Ca l'Arnau-Can Mateu, descobert l'any 1997. Lentament van afeblint-se els poblats i s'inicia una progressiva ocupació de les planes amb centres d'explotació agrícola, dels quals els romans n'extreien els seus impostos i dels que els indígenes també deurien treure el seu profit. I així i amb l'aportació de població itàlica, més tard, es funden, cap al 100 aC, a la plana, els oppida civium romanorum com Baetulo, Iluro i Blanda, acabant de configurar una nova societat adaptada al model romà.

És dins aquest context que cal entendre els jaciments de Torre Llauder i Can Modolell. Un com a centre d'explotació agrícola imbricat en l'economia romana ja en la etapa tardo-republicana i l'altre com un centre cultual que en el període augusteu creiem que ja estava en funcionament. Les vies de comunicació també tingueren un paper important, tant militarment com econòmica, i en el cas del Maresme, el territori estava força ben bastit en aquest aspecte. La via romana de Parpers, a més, era una de les més antigues en erigir-se. La Torrassa del Moro completaria aquesta funció de domini i protecció del territori, que de confirmar-se la seva antiguitat, segle II aC., seria un testimoni de la decidida voluntat romana de controlar la zona.