El jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar)

(continuació)

Evolució del jaciment

Sabem que el jaciment va passar per vàries etapes. En un primer moment es van detectar uns murs d'era augustiana, en el canvi d'era. L'aspecte d'aquests murs és de grans blocs de granit bastits en sec. També es trobà restes de paviment d'opus signinum amb decoració de rombes de tessel·les blanques. S'hi trobaren unes escales que donaven a un vestíbul amb porta. En època Severa, a cavall de la fi del segle II i inicis del segle III dC., es dóna una important remodelació, i és quan es construeix una habitació semissoterrada, el criptopòrtic, empedrat en grans lloses i amb els murs flanquejats de tres pilastres adossades. Havia una construcció semicircular, la qual suposem seria el fonament d'una exedra relacionada amb la construcció desapareguda al damunt del criptopòrtic (dades que agraïm a Enric Juhé). Se sap que la sala d'aquest darrer tenia un sostre abovedat i les parets estaven cobertes de pintures. Ja en període baix imperial, s'observa el terraplenat de les anteriors estructures, només s'aprofita un mur i es fan noves habitacions que es fan amb murs d'una tècnica menys acurada. Destaca l'aprofitament en un dels murs d'una columna o resta de mil·liari. En un moment tardorromà o altomedieval, sense respectar les estructures anteriors, s'emprà el lloc com a necròpoli donat que s'hi trobaren tres enterraments, i a més, hi ha notícia oral que propera a la mateixa zona s'havien destruït més enterraments. Finalment en un moment altomedieval (entre els segles IX i XII) s'hi ubicà un camp de sitges de les que es desconeix llur funcionalitat, creiem que no estaven impermeabilitzades per tant no sabem fins quin punt podien usar-se com a sitges per a guardar excedent cerealístic.

Funcionalitat del jaciment

En un principi es va pensar que s'estaria davant d'una altra vil·la romana com de tantes altres en el territori maresmenc, però la presència d'una sèrie de materials arqueològics trobats solts així com la continuació de l'excavació es va donar a entendre que s'estava davant d'una altra mena d'edifici. Es tractaria d'una important construcció, gairebé tipus palau i que tindria una gran similitud amb les vil·les marítimes del sud d'Italia. Marc Mayer considera (basant-se en els testimonis epigràfics) que podria haver estat propietat de la casa imperial romana, en la qual s'hi inclouria, a més, un temple consagrat al déu Kautes-Mitra, d'origen oriental.
Marta Prevosti creu que el santuari de can Modolell era la conseqüència de "romanitzar un culte ibèric de forta tradició local" erigint-se un nou lloc de culte més afí a la cultura romana. Ramon Coll va més lluny i creu identificar la continuació d'un lloc de culte ibèric com fou la cova de les Encantades de Montcabrer en el lloc de can Modolell en època romana. La cova de les Encantades era el santuari ibèric dels poblats de muntanya del Maresme, i un cop es romanitza l'àrea, i les poblacions indígenes baixen a la vall es crea un nou centre substitutori a la vall com seria can Modolell. Ramon Coll creu que segons les restes epigràfiques estudiades, el lloc, abans de seu un centre de culte mitraic, havia estat un temple de petites divinitats com Silvà, Neptú, etc. En la segona meitat del segle I dC., possiblement va haver un canvi d'advocació a favor de Mitra. Posteriorment en el baix imperi, el jaciment va anant evolucionant sense saber gaire quina va ser la seva funcionalitat, fins que es va construir a les rodalies el temple de Sant Joan. Així es perpetuava el lloc com a centre tradicional de culte, evolucionant i canviant al llarg del temps segons les creences del moment.